Senzillament, bonic és

Nyandú, Morgat Morgat i Coriolà converteixen el LAV Fest a l’Apolo en un homenatge a Miqui Puig 

Fotografia: Carles Batalla // Totmusicat.cat

En els concerts no hi ha bàndols i una de les virtuts de la música és deixar en evidència tòpics que podrien ser vàlids en altres àmbits. Com el de “dos són companyia i tres, multitud”, que en música es transforma automàticament en “com més serem, més riurem”. Així, l’esperit festiu va ser el denominador comú del LAV Fest a l’Apolo, extensió en directe de LAV Records, segell discogràfic i plataforma de desenvolupament de grups creada per Miqui Puig al 2007. Els protagonistes eren una garantia: Nyandú, Morgat Morgat i Coriolà.

El vespre es va revolucionar de seguida amb BUM!, el segon disc de Nyandú en què el trio osonenc afegeix efervescència rock al pop-folk del primer treball. Amb una actitud i moviments propers a Paul Weller, Ferran Orriols va dotar d’adrenalina missatges d’amor, bon temps, estiu i platja. Entremig, una dignificació en clau pop de “It’s in your eyes” de Kylie Minogue.

Morgat Morgat van anar de menys a més i ser al bell mig entre Nyandú i Coriolà no els va afavorir. Al principi, van cometre l’error tàctic de “presentar la part obscura” de la seva estrena, Salvatge manifest, tal i com la va definir el seu cantant. Aquestes “espines” van fer que el públic reculés uns metres, potser per pair unes primeres cançons amb massa decibels i una certa asincronia entre la veu i la música, com les pel·lícules mal doblades. De mica en mica, van aparèixer “les roses” en forma de melodies i el caliu va apropar la gent a l’escenari. Calia cedir el testimoni en condicions, i així va ser.

El moment àlgid va arribar amb Coriolà, amb el darrer concert en sala de la gira d’El debut, just al mateix recinte on l’havien iniciat fa un any. Els maresmencs van tornar a justificar la gran resposta del públic i crítica, amb un grapat de temes que, tot i haver estat molt passejats, mantenen la frescor. Com ja és habitual, “Everybody’s talkin’ de Nilsson va precedir “Vent i ganivet” i una versió de “A new england” va invocar Billy Bragg.

Com a apoteosi final, un homenatge inesperat: els acords de “Bonito es” van obligar a pujar a l’escenari a Miqui Puig, juntament amb els músics de les tres bandes del LAV Fest. L’exitós single de Los Sencillos de 1991, l’època en què la tribu dels modernets no existia, va provocar els salts i l’emoció de Puig, que veia com d’alguna manera li agraïen la confiança dipositada en la saba nova. Orriols va refrescar la memòria als assistents amb el títol d’una cançó de Nyandú: “Ens tornarem a veure”.

 

Altres continguts:

RSSComentaris (0)

Torna al principi

Deixa el teu comentari