Música i gastronomia: un binomi indestructible

El bar és, possiblement, un dels llocs més interessants del món. Reunions de feina, converses informals, desconnexió, diversió; la cultura del bar és, per a molts, una autèntica filosofia de vida. Si la gastronomia és l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes, la música és exactament això però aplicat a les melodies. Sentir i assaborir, música i gastronomia; sens dubte, un binomi que moltes vegades se’ns presenta agafat de bracet. Però, quina és la màgia que uneix aquests dos mons?

A Catalunya —com a tantes altres parts del món— els bars han esdevingut un autèntic bressol per a cantautors i fins i tot grups que, avui en dia, han aconseguit  consolidar-se al panorama musical català; des de Joan Dausà fins a Inspira, des d’Antònia Font fins a Nyandú. De fet, la gastronomia, fins i tot s’ha arribat a escolar entre les lletres d’algunes de les cançons d’aquests músics.

 

Joan Dausà: “Qui vol cafè, hi ha Gintònics també!”

Set amics amb set de música. “Un lloc de trobada però, de moment, apartat de la música”. Així definia el cantant i actor Joan Dausà el seu bar “El Parlament”, de Sant Feliu de Llobregat, durant la seva inauguració l’any 2013. Set amics de la ciutat —entre ells en Joan— van decidir apostar fort per crear un nou espai gastronòmic a la capital del Baix Llobregat. L’Axel, en Pere, en Xavi, en Txus, en Joan, en David i en Carles; tots ells estan relacionats amb el món de la música i, ara, també amb el món de l’hostaleria.

“Esmorzar, vermut, dinar, copeta de mitja tarda, sopar, sobretaula…”. Menjar, vi, cafè i Gintònics  —com a la cançó Jo mai mai de Dausà— es materialitzen al voltant de la barra d’”El Parlament”. Volien crear un espai on deixar-s’hi caure en qualsevol moment del dia i ho han aconseguit. No hi fan concerts —tot i que el jardí que hi tenen sembla que és molt bon lloc per fer-ne—, però no descarten programar-n’hi algun en moments puntuals; la música, n’és el hobby, “El Parlament” n’és el negoci.

 

Antònia Font: “Ma sobren paraules; vermut, patates, olives”

Malenconia. Infància. Imaginació. Creativitat. Fantasia. Com a la cançó Ma sobren paraules, els mots per definir el projecte gastronòmic d’en Pau i en Pere Debon —antics components del mític grup mallorquí Antònia Font— són infinits. Al cor de Palma, i darrera d’uns sofàs i d’una barra empaperada amb pàgines de còmic, els dos germans regenten el petit restaurant del Museu de Sa Jugueta. Abans, cantaven a la robòtica, a l’astronàutica, a la inventiva; ara, les parets de la cafeteria estan rodejades de joguines de cartró, de llauna, de fusta, de corda, que formen part del fons del museu.

Als dos els agradava molt cuinar i, un cop van baixar dels escenaris, no van voler deixar de banda el món de la cultura. Abans, treballaven els caps de setmana i no podien estar amb la gent que volien. Ara, tenen uns horaris més semblants als seus amics i familiars. Vi, picades i tradició els mantenen a prop de la cultura. I, és clar, també serveixen “vermut, patates i olives”.

 

Inspira: “Som les brases del matí”

El cantant Jordi Lanuza, de 37 anys, viu i treballa al barri de Gràcia de Barcelona. Regeix el bar Vinil des de fa més de set anys. “Obrir-lo ha estat un punt crucial a la meva vida”, confessa. És un antre petit i fosc; se n’ha fet la seva cova. Fotografies, cartells de festivals i quadres. En un racó, un gran i voluminós gramòfon. Cada paret és un espai únic, un reflex de la personalitat d’en Jordi, talment com cada estrofa de les seves cançons; arreu s’hi entreveu l’empremta implícita d’Inspira, la seva formació musical.

Obre les portes a partir de les vuit del vespre, cada dia; al matí, les brases encara són calentes. A dins hi freqüenten membres d’altres grups com Mishima, Ferran Palau, Pau Vallvé o Maria Coma, amics d’en Jordi. Pel cantant, el Bar Vinil, al capdavall, és precisament això: un lloc creat per compartir les nits envoltat de la gent amb qui t’hi sents bé.

 

Nyandú: “Per tots els sopars que hem compartit”

Els membres de Nyandú no porten cap bar ni cap restaurant, però els seus inicis estan molt lligats al que ells consideren “un dels nuclis musicals de la comarca osonenca”; el Bar Atmosfera, amb més de 20 anys d’història. Cada setmana, els amos del local hi programen concerts gratuïts de tots els estils, amb el públic ben a prop en un ambient molt càlid. Pel seu escenari hi han passat des de cantautors fins a grups emergents de la zona.

L’Eloi i en Dani —els amos del bar— van convidar Nyandú al seu local. Llavors, tot just era el tercer concert que feia el trio osonenc; poc s’imaginaven que anys després acabarien publicant els discs L’origen de les absències (Música Global, 2012) i BUM! (Música Global, 2015). Els membres del grup confessen que l’Atmosfera va actuar com una espècie d’incubadora del seu projecte musical. Van ser l’Eloi i en Dani qui els va animar a publicar el se primer EP. Allà, va començar tot.

 

El bar i la música; un binomi indestructible

No només en Joan Dausà, els Antònia Font, els Nyandú o Inspira comparteixen la passió per la música amb la relació amb el món dels bars, sinó que també grups consolidats com Els Amics de les Arts, deuen el seu nom a un cafè de Terrassa, que es diu igual. Mishima, fa anys que treu anualment la seva pròpia marca de vins. Hálldor Mar —el cantautor que es va donar a conèixer aquest estiu passat amb  Winds (Satélite K, 2015), que és la versió en anglès d’Al Vent, de Raimon— deu tota la trajectòria musical als bars; allà, el músic islandès va començar a tocar-hi tan bon punt va arribar a Barcelona. I, així, podríem anar seguint. Bar i música, música i bar; un binomi que sempre anirà junt.

 

Altres continguts:

RSSComentaris (0)

Torna al principi

Deixa el teu comentari