Les 10 cançons de cine

Moltes vegades les diferents modalitats artístiques es barregen per fer un producte màgic. El cinema ens fa somiar en móns impossibles, en dracs i fantasmes, en amors impossibles i relacions perdudes pel temps; el cinema desperta en el nostre ser la voluntat de viatjar, viure, renàixer i lluitar; ens fa invencibles a les pors de la humanitat fent-nos enfrontar a elles. La música és el llenguatge de l’ànima, dels sentiments i de les emocions; la música ens transmet missatges de forma directa al cor i ens fa redescobrir el món que ens rodeja i la seva gent d’una forma diferent, més emotiva i sentimental. La combinació dels dos llenguatges artístics eleva el producte i el fa complet.

Aquest cop hem fet una sel·lecció de deu cançons que estan relacionades amb el setè art (directa o indirectament). Et convidem a escoltar-les, a tancar els ull i deixar-te endur per les melodies i les veus dels músics i grups seleccionats mentre revius diferents pel·lícules.

 

“Jean-Luc” dels Amics de les Arts (2009):

Jean-Luc Godard, que va néixer el 3 de desembre del 1930, és un dels directors francesos més reconeguts arreu. El cinema de Godard es caracteritza per la seva irreverència i rebel·lia. És un renovador que trenca amb el muntatge considerat clàssic i és un dels mestres d’un cinema més avantguardista i experimental. Els Amics de les Arts, al 2009, van fer-li un petit homenatge amb la seva coneguda cançó “Jean-Luc” on explicaven una història d’amor entre dos persones que es retrobaven en una projecció d’una de les seves pel·lícules en un cinema a la fresca. 

 

“Molt bé” de Pau Vallvé (2010):

Pau Vallvé va ser l’encarregat de posar la banda sonora al documental dirigit per Marcel Barrena, Món Petit. El documental se centra en la figura d’Albert Casals, el jove de 20 anys que es mou en cadira de rodes a causa d’una leucèmia que va patir quan tenia 5 anys. Des dels 14 ha viatjat sense diners, sense companyia i sense equipatge. En el documental, l’Albert viatja amb la seva novia fins a Nova Zelanda. Pau Vallvé els acompanya amb la seva música durant els 83 minuts del film. Entre una banda sonora molt ben aconseguida hi trobem la cançó “Molt bé” que també és troba al seu disc 2o1o. El cantant va aconseguir captar tan bé la filosofia de la pel·lícula que va aconseguir la nominació a millor banda sonora als Gaudí. 

 

“Jo mai mai” de Joan Dausà (2012):

Una de les cançons que més ha enamorat als Països Catalans (i bona part de l’estranger) en els últims anys és, evidentment, “Jo mai mai” de Joan Dausà. Aquesta història d’amor impossible entre dos persones de la mateixa colla d’amics ha tocat la fibra a moltíssima gent, entre ells al Dani de la Orden. El jove director català (un dels que tenen un futur més prometedor) es va inspirar en aquesta cançó de Joan Dausà per fer el seu gran debut Barcelona, nit d’estiu, una pel·lícula que s’ha convertit en tot un fenomen que segueix l’estela de grans films romàntics com Love Actually o Manuale d’Amore. En una nit en què el cometa Rose passa pel cel de Barcelona diferents personatges demostren a l’espectador que l’amor és entre nosaltres. El cantautor, a part de protagonitzar una de les històries d’amor (la que fa referència a la seva cançó), va fer la resta de la banda sonora del film i va aconseguir el premi Gaudí. 

 

“Medley Rent” de Deudeveu (2013):

Un dels musicals més exitosos dels últims anys és l’opera rock que Jonathan Larson va idear a partir de La Bohème de Puccini, Rent. Guardonada amb 4 premis Tony i el Premi Pulitzer al 1996, va tenir una adaptació al cinema (igual d’exitosa) que va ser dirigida pel valorat Chris Columbus. La obra musical narra la història d’un grup de joves bohemis que tracten d’obrir-se camí i sobreviure en el dia a dia del barri d’East Village, a Nova York. Aquests amics s’esforcen por aconseguir l’èxit i l’acceptació mentre suporten els obstacles de la pobresa, la malaltia i l’epidèmia de la sida. Els guanyadors de la primera edició del concurs televisiu Oh Happy Day!, Deudeveu, van fer una barreja de dos cançons d’aquest musical en un dels programes de TV3.

 

“Som” d’Obrint Pas (2004):

A la tardor del 2004 l’Eric Beltran, un noi de 14 anys, crea una pàgina web per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català. Aquest fet real arriba a la ficció al 2012 sota la direcció de Joel Joan i Sergi Lara amb la pel·lícula Fènix 11·23. La banda sonora està formada per grans cançons del panorama musical català, com per exemple “Som” dels Obrint Pas, que ells la van incloure al seu disc La Flama publicat al 2004.

 

“Cinema Paradiso” de Santiago Auserón, Dani Nel·lo, Francesc Pareja (2013):

Aquest passat any, un dels discos més venuts va ser el de la Marató de TV3. La cançó que va protagonitzar la campanya de la Marató del 2013 va ser el tema principal de la pel·lícula Cinema Paradiso. La versió va córrer a mans de Santiago Auserón, Dani Nel·lo i Francesc Pareja, qui la van saber adaptar de forma magistral. Aquest clàssic del cinema europeu dirigit per Giusseppe Tornatore va aconseguir més de deu premis internacionals. La banda sonora va guanyar el Premi David di Donatello i el Bafta guardonant al seu compositor, el reconegut Ennio Morricone.

 

“I si canto trist” de Lluís Llach (1974):

La figura i la història de Salvador Puig Antich no ha caigut (ni caurà) en l’oblit. De tal manera, i sota la direcció de Manuel Huerga, el personatge va salta a la gran pantalla en la pel·lícula Salvador, una adaptació de la història del conegut català. En aquest cas, l’encarregat de posar banda sonora al film va ser ni més ni menys que el Lluís Llach. Una de les cançons de la pel·lícula és “I si canto trist”, del mateix Lluís Llach, que va compondre al 1974 després de l’assassinat del jove Salvador com a homenatge i record a la seva persona. La banda sonora del cantautor el va nominar al Premi Goya a millor música original i al Premi del Circulo de Escritores Cinematográficos a millor música.

 

“L’home que dobla en Bruce Willis” dels Amics de les Arts (2012):

Tota una carta d’amor tant a Bruce Willis com al seu doblador. No podíem oblidar aquesta cançó dels Amics de les Arts, per això apareixen dos vegades en aquesta sel·lecció. “L’home que doble en Bruce Willis” ens parla d’una part del cinema no tan vistosa com la de dirigir o actuar: doblar. Un micròfon, el text escrit en un paper i escena per escena (intentant quadrar les paraules amb els moviments dels llavis de l’actor) el doblador fa la seva feina, moltes vegades oblidada en, per exemple, premis o festivals.

 

“El far del sud” de Sopa de Cabra (1998):

Al 1998 l’argentí Eduardo Mignogna va arribar a les cartelleres amb el seu drama El faro del sur. La història dramàtica de dos noies òrfenes que vaguen sense rumb buscant el seu lloc en el món i que troben en un vell far i en el seu amo una casa i una família, va emocionar a Gerard Quintana. La noia protagonista el va captivar de tal manera que es va enamorar del personatge que interpretava i li va dedicar aquesta cançó que s’ha convertit en tot un himne dels mítics Sopa de Cabra. La cançó estava inclosa en el seu disc Nou, que van treure al 1998.

 

“Fragment del Padrino” de Vassil Lambrinov i Oriol Aymat (Blaumut) (2013):

Blaumut va sorprendre a tots quan en la seva cançó “Bicicletes” un dels instruments principals era un xerrac. Després, en una entrevista a Ràdio4, amb tan sols el xerrac i el violoncel van interpretar un fragment de la banda sonora original de la mítica pel·lícula El Padrino. Entre bromes van fer aquesta versió espontània i divertida que després l’han traslladat en algun directe. Francis Ford Coppola presentava aquest mite del cinema al 1974, una pel·lícula que està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. 

 

Altres continguts:

RSSComentaris (0)

Torna al principi

Deixa el teu comentari