La gira d’aniversari dels Gossos passa per Tortellà

Fotografia: Glòria Noguer // Totmusicat.cat

En arribar a Tortellà, a quarts de 9 del vespre, el panorama no era gaire esperançador. A la plaça de l’Església una dotzena de paradetes oferien els seus productes en motiu de la 1ª Fira de la Cervesa Artesana i Alimentació. La cosa canviava, però, en arribar al Casino: totes les taules del restaurant, just al costat de la sala on  lluïen un cartellet de “taula reservada”, la qual cosa ens va relegar a la barra. Cada cop eren més les persones que anaven arribant a lloc, i quan faltava mitja hora pel concert una munió de  gent s’aplegava al lloc, alguns intentant aconseguir quelcom per sopar, mentre els altres, més previsors, ja es preparaven per entrar a la sala i tastar la cervesa Gossos22 creada especialment per a l’ocasió.

El Casino s’havia adequat per al format d’espectacle que els Gossos ens tenen acostumats en aquesta gira d’aniversari. Un escenari al bell mig de l’espai, en forma de quadrilàter il·luminat amb làmpades d’estil vintage i rodejat de cadires de fusta, d’aquelles plegables típiques de festa major, esperava que comencés l’espectacle, mentre la gent anava emplenant els seients.

El concert va començar amb cert retard, potser esperaven que fossin les 22:22 hores per fer més màgica la xifra d’aniversari. La sala era totalment a les fosques, només il·luminada amb les làmpades de l’escenari, però es podien entreveure unes siluetes descendint unes escales. La platea en bloc va esclatar en aplaudiments: havia arribat el moment tant esperant.

La banda de Manresa va oferir, com no podia ser d’una altra manera, 22 temes al llarg de la vetllada. Un repàs extens a bona part de la seva discografia, amb especial predilecció pels darrers treballs. No obstant, no va ser fins ja ben entrada la nit quan van oferir un tema del darrer disc, “Batecs”. Hi va haver moments per als més nostàlgics també, quan van sorprendre amb una versió en acústic de “No tinguis por” o de “Condemnats”. En Santi va oferir una masterclass de percussió corporal i tots els assistents van acompanyar, amb més o menys encert, el tema “Club Tonight” fent música amb els seus propis cossos. I ja entrant a la recta final, van convidar als assistents a espolsar-se les vergonyes i ser part del concert tot sortint a cantar una cançó amb ells. Semblava tot un repte, però hi van haver uns quants valents que van atrevir-se a pujar a l’escenari i van sorprendre als assistents amb les seves habilitats musicals.

L’Oriol Farré anunciava que només quedava una cançó quan ja havíem traspassat la franja horària de la mitja nit, era el torn de fer ballar el públic amb “A cada pas”, però només va quedar en un intent de deliri col·lectiu ja que la gent va optar per gaudir del darrer tema còmodament asseguts a les seves cadires. Un final un pèl desangelat, que no es va arreglar ni amb els crits del públic demanant un bis. No obstant, va ser una gran nit que va servir de preludi per a un poble amb moltes inquietuds culturals. Això tant sols va ser el principi.

 

Altres continguts:

RSSComentaris (0)

Torna al principi

Deixa el teu comentari