Esquirols: “Vam ocupar un espai molt propi, únic”

Esquirols, l'any 1980 en concert a Manresa

L’any 70 naixia a l’Esquirol el que seria un dels grups més influents a la història de la música en català. Durant 15 anys, Esquirols va escriure himnes encara vigents avui en dia, més de 25 anys després de la seva dissolució. “Torna, torna Serrallonga”, “Fent camí”, “Conte medieval”, “Arrels” o “Cada dia és un nou pas” han calat fort entre bona part de la població, deixant constància del ressò d’un grup sovint oblidat.

Segur que la banda ha marcat moltes vides, moltes persones que van créixer amb la seva música, però també va marcar de forma important, com no podria ser d’altra manera, als seus membres. Joan Vilamala, el que va ser un dels dos compositors de la banda juntament amb l’ara actor Joan Crosas, ens a casa seva, a Manresa, i de seguida queda palès que Esquirols va ser i, en certa manera, encara és, la seva vida.

L’escoltisme, el seu món

Entre fotos de l’època i pòsters del grup, Vilamala mostra satisfet el cançoner escolta, editat fa no pas gaires anys. Esquirols domina en nombre de cançons a pràcticament tots els grups. Supera Sopa de Cabra, Serrat, Llach o Gossos i no és pas casualitat. I és que Esquirols va tenir i té encara avui en l’escoltisme el seu gran món. “El grup va sortir de forma molt espontània. Tocàvem la guitarra anant a la muntanya com a monitors d’escoltes i de colònies d’estiu i, de cara a final de curs quan els nois sortien a fer teatre pels pares, els monitors vam decidir que cantaríem. Així és com va néixer Esquirols” explica Vilamala. Però de cantar per als pares en una festa escolta, van passar en pocs anys a actuar per tota Catalunya. “Segurament devíem fer entre 700 i 1.000 concerts durant els anys que vam estar en actiu, tot i que mai ho hem calculat” assegura.

“Tocàvem la guitarra anant a la muntanya com a monitors d’escoltes i de colònies d’estiu i, de cara a final de curs quan els nois sortien a fer teatre pels pares, els monitors vam decidir que cantaríem. Així és com va néixer Esquirols”

Ara, passats els anys, el cançoner que mostra satisfet Vilamala és la prova que Esquirols va marcar una època, i no és l’única. Són molts els grups que durant els anys han versionat temes del grup, des de Mesclat, Acció Festiva o el mateix Miquel del Roig amb les versions del “Torna, torna Serrallonga” a Ebri Knight i la seva versió del “Conte medieval”, Pastorets Rock amn “Cada dia és un nou pas” o Belda i el Conjunt Badabadoc amb “Arrels”. El grup de tribut Esquirols XXI són el darrer exemple de la transcendència d’unes cançons escrites en un moment molt concret, en plena transició, però que moltes segueixen ben vigents. “La Trinca van haver de fer càstings per trobar imitadors, a nosaltres ens surten com bolets” bromeja Vilamala tot reconeixent que “Quan hi érem no se’ns havia ni acudit que 40 anys després la gent encara faria versions nostres. Veure això ens fa adonar que ho devíem fer prou bé”. La fórmula? “Vam ocupar un espai molt propi, únic. Gairebé ningú feia el mateix que nosaltres. Es feien mil coses tan o més interessants, però com la proposta d’Esquirols no n’hi havia cap. A més, a aquella època no es cantava en grup en català, érem Al Tall, Coses i nosaltres” .

“La Trinca van haver de fer càstings per trobar imitadors, a nosaltres ens surten com bolets”

Esquirols al Teatre Romea l'any 1979

Lluita constant contra menyspreus i tòpics

Però no tot va ser fàcil. “Als diaris s’ignorava tot el que era català” denuncia. “No hi havia gens de màrqueting. L’única propaganda era el boca a boca i els pòsters als carrers”. Encara ara recorda episodis que demostren aquest oblit cap a la música en català: “L’Albert Mallofré, un bon crític del món de la cançó catalana que segur que ha fet molt pel sector, quan Esquirols va treure el quart disc, Licor d’herbes bones, va posar, amb totes les lletres, ‘Esquirols ha sacado su primer disco’. Això un crític dels millors que hi havia a l’època! I encara els havíem d’estar agraïts per mencionar-nos”. Però ara encara nota un oblit cap a Esquirols i no passa per alt episodis més recents: “No puc entendre com un programa com el No me la puc treure del cap no hagi comentat cap cançó d’Esquirols. Aquí hi ha algú que no valora Esquirols com mereix ser valorat”. Però per ell, la trava més gran va ser “treure’ns tòpics de sobre” i ho explica amb un exemple: “No recordo quin diari, un cop que vam actuar a Barcelona va titular ‘Esquirols, la comarca nos visita. Aquest era el gran què. Érem vistos com a comarcals, com a gent de segon ordre” denuncia. Però tot i això es mostra satisfet perquè “teníem el reconeixement autèntic, el del tu a tu, el d’omplir els recitals. Esquirols potser no teníem tanta promoció, però omplíem sempre. La gent de base sí que ens donava suport”. És per això que explica que “tot i els inconvenients, vam anar fent forat des de pagès, des de comarques, fins arribar a Barcelona”.

“No puc entendre com un programa com el No me la puc treure del cap no hagi comentat cap cançó d’Esquirols. Aquí hi ha algú que no valora Esquirols com mereix ser valorat”

L’altre problema que es van trobar davant va ser la censura: “Quan vam gravar el Fent camí ja teníem fet “El joc d’obrir gàbies” i una cançó que parla del rei, però no van passar la censura, les vam haver de gravar més endavant”. Tot i que assegura que “problemes directament amb la  autoritat no n’havíem tingut mai cap”, reconeix que alguna vegada havien rebut amenaces o bé ells o bé els centres organitzadors dels concerts: ” Recordo, per exemple, una vegada a Moià que vam tocar en uns locals parroquials i el mossèn ens va comentar que havien trucat de Fuerza Nueva  i els havien amenaçar que si feien festivals com aquells calarien foc al local”.

Esquirols en una imatge més actual, anys després de la seva disolussió

Un final precipitat

L’aventura d’Esquirols es va acabar l’any 85 i ho va fer de forma precipitada, “va ser un comiat a la francesa que en diuen” relata. “En Joan Crosas va veure clar que ell volia plegar perquè havia començat a treballar al món del doblatge i del teatre i haver de combinar-ho amb Esquirols era difícil. Així doncs, va dir de no agafar contractes fins al cap d’un any, és a dir fins al 86. Però quan va arribar l’hora de tornar a arrencar ens vam reunir i ens va dir que no se’n sentia capaç. La Dolors Roca també ens va dir llavors que n’estava cansada”. Així doncs, s’obrien dues opcions pels tres membres restants: seguir sense ells o plegar veles. “Les dues veus més brillants que teníem havien plegat, hauria costat molt trobar-ne uns substituts dignes. Ens ho vam pensar, però crec que vam fer molt ben fet de no voler tirar endavant sense ells”.

Així doncs, el grup es va aturar sobtadament. “Teníem diferents projectes: un disc de cançons de poemes d’en Miquel Desclot que es diu Cançons de la lluna al barret que ja les teníem musicades i tot i una cosa de cançons tradicionals amb en Rafael Subirachs que ja teníem gravat. Eren dos discos que no es van acabar de produir mai tot i que teníem la casa editora disposada a pagar la despesa d’edició″. Així doncs, Esquirols va posar punt i final amb dos discos a punt de sortir del forn i prop de trenta actuacions ja tancades que no es van poder realitzar -”sort que els organitzadors van ser bona fe i no ens van voler posar denuncies” reflexiona Vilamala-. Un final que, vist amb perspectiva, reconeix que “Són coses que potser les hauríem d’haver fet diferent i plegar d’una manera més oficial. Podríem haver fet un últim concert, però són coses que ja estan fetes i no cal pas pensar-hi més”.

“ Podríem haver fet un últim concert, però són coses que ja estan fetes i no cal pas pensar-hi més”

Anys més tard, reconeix que els han demanat que tornessin als escenaris, però “si hi ha un dels membres que no vol ja no val la pena fer-ho. Sempre vam acordar que o tots o cap i hem decidit que cap. A més tornar i fer-ho bé vol molta infraestructura i molts assajos, no ens hi hem atrevit mai. De fet ens sembla que no val la pena, l’important és que quedin les cançons i amb el temps s’ha demostrat que no fa falta que tornem, que ja hi ha gent que canta les nostres cançons i ho fan tant o millor que ara”.

 

Altres continguts:

RSSComentaris (2)

Veure comentaris publicats | Torna al principi

  1. Santi Barral escrigué:

    Hola!
    Estic buscant el caçoner del grup Esquirols, sense èxit .
    Sabrieu dir-me on el puc aconseguir?
    Gràcies.

  2. Miquel escrigué:

    Hola Santi,
    Pots trobar el cançoner a la TradiLlibreria de Tona. També venen per internet:
    http://tradillibreria.com
    Salutacions!

Leave a Reply to Miquel