Donem la volta a Txarango

Ara que l’hivern ja es comença a manifestar, ve de gust recordar aquells dies de platja i sol que ara ens semblen tan llunyans. I Txarango reuneix totes les condicions necessàries per transportar-nos de nou als concerts estiuencs que tant ens agraden. Així que, aprofitant que fa poc van estrenar el videoclip de Dale la vuelta al mundo, l’analitzem! 

He de començar dient que, des del meu punt de vista, la història que se’ns presenta visualment no té massa relació amb el caràcter de la cançó. Personatges molt diferents, que no són feliços i acaben superant les seves pròpies pors o barreres moguts pel sentiment d’unió entre els uns i els altres. Fins aquí podria tenir sentit, podria encaixar amb el missatge de la lletra de Txarango, però no és una qüestió del què, sinó del com. El videoclip adopta un to massa intens i dramàtic que no concorda gens amb un tema indiscutiblement alegre i positiu. 

Tècnicament, però, cal dir que està molt ben realitzat, amb una textura cinematogràfica que ara està molt de moda en els productes d’aquest tipus.  Manté l’estil del seu precedent, Músic de carrer, i fins i tot repeteix alguns elements estructurals; els membres de Txarango cedeixen tot el protagonisme a la trama, però apareixen al final amb un cameo que acaba de posar la cirereta al pastís. 

Sigui com sigui, no deixa de ser una cançó preciosa, amb una lletra que ens hauríem d’aplicar tots plegats, i amb un dels millors ritmes de l’últim disc de la banda. Quedem-nos amb l’essència que l’última part del videoclip capta a la perfecció; és igual qui siguem i d’on vinguem, tots portem un nen a dins, tots tenim somnis i pors, però hem d’atrevir-nos a jugar per poder trobar la felicitat i la màgia que desprèn el món. 

Així que ja ho saps…. Dale la vuelta al mundo, dale color!

 

Altres continguts:

RSSComentaris (0)

Torna al principi

Deixa el teu comentari